S’inaugura un nou espai obert a la reflexió on diferents experts i professionals del sector de la cultura oferiran perspectives propositives i constructives per a la defensa del valor de la cultura i les arts. Una iniciativa que té la voluntat de contribuir en la construcció de nous mecanismes, de noves tendències que ajudin a millorar la situació actual de la cultura i d’oferir noves mirades que diguin: + CULTURA, NO retalleu la cultura!

Ja podeu llegir el primer d’una sèrie d’articles que l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya anirà publicant regularment.

CAL INVERTIR EN CULTURA I EDUCACIÓ EN TEMPS DE CRISI?

Un article d’Antònio Altarriba, cedit a l’APGCC i a la Xarxa Transversal de Catalunya

Antònio Altarriba, ceramista, articulista, traductor, productor i comissari d’exposicions, és un català arrelat a Finlàndia amb una llarga trajectòria en la política cultural i artística del país. L’article ens ofereix una breu visió sobre l’estratègia política de Finlàndia, que en temps difícils ha optat per reforçar l’art i la cultura i fomentar la innovació.

FINLÀNDIA

Finlàndia està situada al nord d’Europa. És un país d’hiverns rigorosament freds i d’estius càlids condimentats pel sol de mitjanit. El territori ocupa un espai de tres-cents trenta-set mil quilòmetres quadrats. La població és de cinc milions tres-cents mil habitants. Té dues llengües oficials: el finès i el suec, que els funcionaris públics han de conèixer i dominar per servir el ciutadà. La forma de govern està constituïda per una república unicameral. L’any 1995 va entrar a formar part de la Unió Europea i va ser el primer país nòrdic que es va adherir a l’euro des de la seva introducció.

L’any 1917, Finlàndia es declara Estat independent, després de cent vuit anys sota l’imperi rus i sota la corona sueca des del segle xii i fins al 1809. Suècia li donà la religió luterana i la jurisdicció, que perdurà durant l’imperi rus. L’arxipèlag d’Åland, situat entre Finlàndia i Suècia, és totalment autònom i desmilitaritzat. Åland té uns trenta mil habitants, parlament i pressupostos propis. Allí un finlandès no pot comprar un terreny o habitatge si no té la ciutadania d’Åland, que solament es pot aconseguir demostrant un coneixement perfecte de la llengua sueca –llengua oficial– i després de cinc anys de residència permanent.

La llengua finesa i la sueca són llengües totalment diferents. El finès té vincles lingüístics amb l’estonià. Els finlandesos de parla sueca, una mica més de tres-centes mil persones, habiten tradicionalment la costa i s’entenen amb els suecs, els danesos i els noruecs. Actualment hi ha uns noranta mil immigrants russos establerts a Finlàndia des de la caiguda del comunisme. Uns varen venir com a negociants, uns altres al·legant vincles familiars, ja que una llei especial d’aquella època els atorgava la nacionalitat finlandesa si podien demostrar que tenien ascendents finlandesos (fins als besavis). Aquesta comunitat voldria que el rus es declarés tercera llengua oficial del país.

Descarrega’t l’article complet